CANÇÓ D’AMOR DAVANT D’UN COS NU

Damunt d’un gravat de Manuel Humbert

Et pensaré, perquè només
el pensament té espera.
Tu reposes, pura en el que és;
jo construeixo el que era.

¿Prop de quin somni tinc els ulls,
que te’m creés més certa?
Rius i de tu mateixa et culls,
com una aurora oferta.

Vindrà el teu cos contra el meu temps,
el temps des d’on et miro
i m’atardo en els mots extrems
amb què intentava dir-ho.

Forma! L’ombra és alta i pregon
el vent d’amor que hi dansa;
t’hi perdré, amb els ulls i el món
i el cor, que sol no es cansa.

Carles Riba

Poema escollit per: Cristian Iván Solano